Hi va haver un altre incident desagradable amb dos T-34 russos capturats. Els dos blindats «alemanys» havien estat assegurant la zona i van tornar quan es feia fosc. Les nostres unitats contracarro, sense tenir cap idea que hi havia tripulacions alemanyes dins dels carros,

e ls van deixar fora de combat: la Creu Balcànica pintada sobre ells ja no era reconeixible al capvespre. D’aquí endavant va ser impossible que cap dels nostres homes es muntés en un carro capturat.

D’altra banda, vam tenir molts problemes amb els caces russos, que passavenbandades sobre nosaltres gairebé sense descans. Aquesta és, de fet, l’única manera de descriure la seva manera de volar. El meu artiller, l’Unteroffizier Kramer, pot rebre crèdit per una cosa segurament inèdita a tot el Front Oriental: enderrocar un caça rus amb el canó del carro.

Òbviament, la sort va estar del seu costat. Així va passar: Kramer, molest per la implacable pesadesa d’aquells tipus, va elevar el canó cap a la ruta per on s’aproximaven. Jo no el vaig convèncer, i ell va decidir arriscar-se i disparar. En el segon intent, va aconseguir impactar a una de les «abelles» a les ales i l’avió rus es va estavellar darrere nostre.