El Panther va ser, sens dubte, el millor carro de combat polivalent que van tenir els alemanys durant els dos darrers anys de la guerra –un equilibri molt afortunat entre les qualitats contradictòries exigides a un carro de combat: potència de foc, un gruixut blindatge als

llocs adequats, una velocitat relativament alta, una autonomia operativa acceptable i fiabilitat mecànica –tot i patir múltiples problemes als seus inicis–.

va ser així. Això va implicar que el Panther va ser desplegat en només set dels deu regiments panzer presents a Normandia i, tot i així, poques vegades amb la força teòrica de 17 per companyia, o de 22 al juny per al 2n Regiment Panzer de les SS. Podria atribuir-se un origen comú al

Panther i el Tiger en la mesura que projectes de recerca per a un carro de combat pesat empresos el 1937 per Henschel, Porsche, Daimler-Benz i MAN haurien d’haver donat lloc al Panther i no al Tiger. Tot i això, el concepte del Panther va néixer a l’estiu de 1941,

quan els alemanys es van enfrontar a un nouvingut a les estepes de Rússia –el T-34. A instàncies de Guderian, es va enviar una comissió al Front Oriental a finals de l’any per examinar el nou carro de combat soviètic; després d’això, Daimler-Benz i MAN van quedar encarregades

cadascuna del disseny dun equivalent. Les especificacions eren un carro de combat de 30 tones amb un canó de 75 mm, una velocitat màxima de 60 km/h i un blindatge frontal de 60 a 100 mm de gruix.