Es va rebre l’ordre del capità Ritgen, «A les vostres parades! Tanqueu escotilles!». «De sobte, els tiradors van sentir els caps de carro cridar: “Apunteu, carro de combat enemic a les 11 en punt –foc!”» Ernst va ordenar al seu conductor que es dirigís a la dreta i, en girar
cap al petit bosquet va poder veure tres carros de combat a cinquanta metres de distància i un Churchill en flames. Darrere del Churchill s’entreveien les siluetes dels altres carros britànics, que aprofitaven confusos l’espès fum per retirar-se i desaparèixer darrere de una tanca.
Uns metres més endavant, el segon tinent Ernst va confirmar que eren carros britànics –i en aquell mateix instant va obrir foc un Cromwell a la dreta. «Vaig cridar al meu tirador: “Feuer!” i el nostre projectil va passar fregant la part superior de la cúpula del Cromwell», recordaria
Ernst. L’enemic va desaparèixer darrere de la bardissa; aleshores ens van sotmetre a foc des de l’altra banda. “A l’esquerra!”, vaig cridar, i el Panzer IV va girar amb una sacsejada. El contorn del carro enemic es va engrandir al visor.
El retrocés del canó va sacsejar el carro de combat cap enrere mentre el projectil sortia disparat cap a la mala herba. Va sonar com un impacte directe. Es va elevar fum cap al cel. No hi va haver més moviments. És evident que havien d’estar tan sorpresos com nosaltres. Després de l’impacte havien aconseguit sortir del carro, escapant així a la mort».
HQ CENTRAL 
Deixa un comentari