Durant la primera hora o dues, els comandaments alemanys no podien ni tan sols començar a estimar la mida i l’abast de l’operació aliada. El Hauptsturmführer Hans Möller, que conduïa a velocitat frenètica a la seva caserna general divisionària, va intentar organitzar

els seus pensaments. «Què ens oferiria el futur? Què estava passant?». Eren les 14.00 hores. Un total de 331 avions britànics amb 319 planadors i 1150 avions americans que remolcaven 106 planadors havien estès una catifa aerotransportada, concentrada en tres zones entre Eindhoven i Arnhem.

En el transcurs d’una hora i 20 minuts aproximadament 20.000 paracaigudistes i soldats d’infanteria transportats en planadors van aterrar en bon ordre molt darrere de les línies alemanyes. Els soldats alemanys al front van contemplar amb ansietat aquestes enormes formacions aèries que passaven eixordadorament cap a la seva rereguarda doncs no volien veure’s aïllats.

Un planador Waco de la primera onada va ser abatut prop de la caserna general de Student a Vught. En rebuscar entre les restes, un Feldwebel en va trobar una quantitat de documents de tal importància que en qüestió d’hores eren a l’escriptori del general.

Els papers eren un conjunt d’ordres per a Market, el pla aeri. Es va poder ajuntar material suficient perquè l’estat major del LXXXVIII Cos li aconsellés al seu comandant aquella mateixa nit que: “A la 101a Divisió Aerotransportada americana se li ha encarregat prendre els punts d’encreuament sobre els cursos d’aigua; a Son-St. Oedenrode i Veghel i sostenir-s’hi fins que les forces terrestres britàniques els rellevin”.