Servir en un bombarder a la Segona Guerra Mundial era gairebé una condemna a mort.

Depenent de la unitat i el moment de la guerra, les tripulacions dels bombarders nord-americans podrien experimentar entre el 45% i una mica més del 55% de probabilitats de morir o ser feta presoners. Amb un nombre de víctimes tan elevat, no és estrany què els que es presentaven com a voluntaris en aquestes missions fossin tan admirats pels seus compatriotes.

Però, fins i tot dins aquest grup tan selecte d’homes valents hi havia uns que destacasen per la perillositat de la seva tasca i eren els operadors de torretes d’ametralladores .

El tirador de la torreta de bola B-17 va ser un tema del poema del poeta nord-americà Randall Jarrell titulat “La mort del tirador de la torreta de bola”, publicat el 1945. El poema és el següent:

From my mother’s sleep I fell

into the State,

And I hunched in its belly till

my wet fur froze.

Six miles from earth, loosed

from its dream of life,

I woke to black flak and the

nightmare fighters.

When I died they washed me

out of the turret with a hose.”

El 1942, Jarrell es va allistar a les Forces Aèries de l’exèrcit dels Estats Units, inicialment com a cadet de vol i després es va convertir en operador de torres de navegació celeste. Va donar la següent explicació:

“Una torreta de bola era una esfera de plexiglàs col·locada al ventre d’un B-17 o B-24, i contenia dues metralladores de calibre .50 i un home, un home petit i baixet. Quan aquest artiller va seguir un caça que atacava el seu bombarder des de a sota amb les seves metralladores, girava amb la torreta, encorbat cap per avall en la seva petita esfera, semblant un fetus dins l’úter.Els combatents que l’atacaven anaven equipats amb canons que disparaven obusos explosius.La mànega esmentada en el poema feia referència a una mànega de vapor”.

@fasc1nate