Al llarg dels següents dies l'Aurora va dur a terme ni més ni menys que 26 bombardejos sobre les posicions alemanyes a la zona de Salern, sent un dels vaixells més actius del dispositiu aliat. El dia 16 de setembre va tenir lloc

el bombardeig més eficaç o, si més no, el més vistós, de tots els duts a terme per aquest vaixell a la batalla pel cap de pont de Salern. 

Segurament es van donar totes dues coses. Donades les escasses distàncies existents pel que fa a la zona a batre, des de l’Aurora es va poder albirar amb tota claredat una columna de vehicles blindats alemanys que es dirigien a tota velocitat cap a la zona de desembarcament.

Rápidamente l’Aurora es va posar mans a l’obra, el creuer va destruir en qüestió de pocs minuts un mínim de set d’aquests carros, generant el consegüent desconcertentre les seves tropes, que es van retirar amb moltes baixes, esquivant elscràters generats per aquests impactes. D’aquesta manera, l’atac dels alemanys en aquest sector del front va quedar desbaratat. 

Qui els ho diria als apuntadors del creuer! Qui podia arribar a imaginar-se que canviarien els vaixells enemics albirats a alta mar per aquests diminuts –per als seus estàndards- vehicles blindats que avançaven raudos en plena batalla terrestre! 

Tot i que alguns dels mariners més veterans del creuer els van explicar als principiants que a Narvik ja s’havienviscut situacions similars, això no deixa de ser una mica poc freqüent per a un vaixell de guerra. L’acció protagonitzada per l’Aurora va ser molt transcendent, perquè aquesta columna era part integrant de l’última gran temptativa de trencar les línies aliades duta a terme per la Wehrmacht a la zona de Salerno.